Al Corredor i a tota la Serralada Litoral neixen les primeres erugues peludes del suro (Lymantria dispar). L'any passat, 2019, l'eruga peluda del suro va fer estralls entre suros i alzines arribant a defoliar 5000 ha de bosc. La quantitat d'erugues, a milions penjant de llurs fils, van arribar a sorprendre molta gent dels pobles de l'entorn. Les papallones, introduint-se per clivelles d'escorces, esquerdes de roques i finestres de les cases, van pondre una quantitat ingent d'ous, agrupats en els seus nius esponjosos groguencs. Ara comencen a nèixer. Serà una altre cop l'"any de les erugues peludes del suro", o l'ecosistema es reequilibrarà? Aquesta espècie és autòctona i les seves explosions demogràfiques són recurrents, tot i que gairebé ningú en recordava una com la de l'any passat. Una curiositat d'aquesta espècie és que les femelles, un cop sortides de la crisàl.lida no poden volar tot i el seu aspecte de papallona. A l'escorça del mateix arbre del qual s'han alimentat hi fan la posta i moren. Malgrat el confinament, seguirem amb l'ull posat sobre aquesta papallona.