capcelera compartim1

Territori

Territori (29)

Dijous, 22 abril 2021 07:05

En Marxa les Passejades del Parc 2021!

Escrit per

Aquesta primavera s’han iniciat amb un gran èxit de convocatòria les vint-i-set passejades del parc programades per l’any 2021.
Les passejades són guiades per educadors ambientals de l'Escola de Natura del Corredor, experts coneixedors del territori i tenen l’objectiu de donar a conèixer la biodiversitat, els projectes i estudis que es fan i el patrimoni natural i paisatgístic del Montnegre i el Corredor. Per això recorren indrets i racons arreu del parc, sovint poc coneguts.
Aquest mes d’abril els participants han descobert projectes de millora forestal per adaptar els boscos al canvi climàtic, paisatges agrícoles propers al parc i autèntics tresors botànics com la roureda de Tordera.
Totes les passejades segueixen el protocol per COVID-19 establert i per això estan limitades a 10 participants, essent obligatòria la inscripció prèvia.

Telèfons inscripcions: 937955405 / 937955228

E-mail inscripcions: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Si us voleu descarregar el programa cliqueu aquí!!

 

La IV Trobada d'Estudiosos de la Serralada Litoral Central i VIII del Montnegre i el Corredor es va celebrar a Vallgorguina el 20 i 21 de novembre del 2019. Al llarg de les dues jornades, es van presentar un total de quaranta-set comunicacions sobre diferents àmbits de les ciències naturals i socials del Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral i Parc de la Serralada de Marina que ara s’han aplegat en un volum. El document, disponible a la Llibreria de la Diputació, es pot descarregar gratuïtament en PDF o bé imprimir a demanda amb un cost de 5 euros.

Vallgorguina va acollir, els passats 20 i 21 de novembre del 2019, la IV Trobada d'Estudiosos de la Serralada Litoral Central i VIII del Montnegre i el Corredor, un esdeveniment l'objectiu principal del qual és donar a conèixer els estudis i recerques duts a terme els darrers quatre anys en diferents àmbits de les ciències socials i naturals d’aquest territori.

Al llarg dels dos dies es van presentar quaranta-set comunicacions agrupades en diferents blocs temàtics: hidrologia (3), flora i vegetació (11), ecologia (4), fauna (24), història (1) i ús públic (4). Entre els projectes i estudis presentats n’hi havia tant de promocionats des del Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral i Parc de la Serralada de Marina com iniciatives externes. L’esdeveniment va permetre difondre estudis de base com els catàlegs de fauna i flora i diversos projectes de gestió aplicada per a la conservació d’espècies o per al control d’espècies exòtiques, entre d’altres.

També es van abordar temes rellevants i innovadors com els resultats de diversos projectes LIFE que es duien a terme en finques públiques de la Diputació de Barcelona, un estudi de microplàstics o un estudi de la distribució de la vegetació a partir dels carbons.

El volum de la IV Trobada d'Estudiosos de la Serralada Litoral Central i VIII del Montnegre i el Corredor aplega tots aquests treballs i suposa una contribució inestimable per millorar el coneixement de la realitat dels tres parcs, dels seus valors naturals, paisatgístics i culturals. La publicació és de gran utilitat, a més, per al personal encarregat de gestionar-los i per a qualsevol persona interessada en la seva conservació.

Podeu descarregar-vos-el gratuïtament en PDF a la Llibreria de la Diputació o bé comprar el volum amb un cost de 5 euros.

 

Dimarts, 22 Desembre 2020 09:15

VÍDEO: El nou POUM de Llinars, anàlisi crític d'El Gaig

Escrit per

El Gaig va néixer fa tres anys arran de la preocupació que va generar l’avanç del pla presentat per l’Ajuntament de Llinars del nou Pla d’Ordenació Urbanística (POUM), que dibuixa el desenvolupament del poble pels propers 20 anys.

Enguany, a ran de l'aprovació inicial del nou POUM han fet un video amb una visió crítica d'aquest POUM, proposant una alternativa raonada i un model de desenvolupament més sostenible. Val la pena fer-hi una ullada!

https://elgaig.org/

Dimarts, 07 Juliol 2020 08:28

Del gris al verd altre cop (la rebrotada dels suros!)

Escrit per

Aquest juliol comença amb una bona notícia! Després de l'espectacular defoliació patida pels boscos del Corredor, fruit de l'excepcional explosió demogràfica de l'eruga peluda del suro (Lymantria dispar), l'esperada rebrotada de suros, alzines, brucs, arboços i mates ja és aquí.

P1380506 còpia

Les pluges abundoses d'aquesta primavera i inici d'estiu han facilitat una ràpida recuperació de la vegetació, d'altra banda ja adaptada a aquests cicles naturals que nosaltres, els humans, comprenem ben poc i oblidem molt ràpid.

Però alhora que rebroten els arbres, també sorgeixen milers (milions?) de papallones de les crisàlides amb l'objectiu irrefrenable de reproduir-se. Mascles de vol embriac i femelles blanquinoses acaparant troncs i branques per pondre els ous embolcallats amb una espuma de color ocre... que a a primavera vinent seran erugues!

P1380493 còpia

Veurem i seguirem en detall com evoluciona l'explosió de la Lymantria de cara al 2021. Els experts ens diuen que no cal patir, que és un cicle natural, però no podem oblidar que el desequilibri que provoquem als ecosistemes sempre ens té al caire de l'abisme. I la preocupació dels propietaris forestals per la qualitat del suro i la viabilitat dels arbres també és ben comprensible.

Però celebrem enguany la rebotada i tornem a passejar i gaudir dels nostres boscos.

En un temps rècord una part de les suredes i alzinars del país han pres la imatge de rouredes hivernals. Una eruga –la peluda del suro (Lymantria dispar) – se n‘ha cruspit les fulles. Milions d’eruguetes negroses van néixer fa un mes de les postes que les arnes van pondre al juliol de l’any passat.

20200416 193553

Es van deixar caure, penjant dels fils segregats per elles mateixes. El vent les feu escampar pel bosc de l’entorn i estengué l’àrea afectada l’any anterior. Al maig, els tels d’aquests fils enteranyinaven les suredes i boscos mixtes amb alzines, conferint-los un aspecte tenebrós.  A primers de juny, a grans extensions del Montnegre i el Corredor i altres zones sureres catalanes els suros (Quercus suber) i les alzines (Quercus ilex) ja apareixen defoliades després de tres setmanes de continu plugim de cagallons i trossets de fulles esmicolades que la multitud d’erugues deixen caure des de les capçades. La remor produïda per l’impacte d’aquestes partícules sobre la fullaraca del sòl ha estat subtil i continuada.

P1370767

Esgotat tot el verd d’aquests arbres, preferents per a l’eruga, els hi ha tocat el rebre a les espècies acompanyants: arboç, roure, bruc. Més tard mata, estepes, roldor. Fins i tot llorer. Tasten moltes altres, però sembla que marfull, argelaga negra, lligabosc i esparreguera no els hi agraden.

Un cop esgotada la teca i crescudes les erugues, ara de color bru fosc imperceptiblement puntejat de blau i grana, es converteixen en crisàlides que faran la metamorfosi ver la fase de papallona. Cerquen racons a les clivelles de l’escorça de les roques, a les mateixes branques despullades, a les edificacions; soles o en grups enteranyinats.  I a esperar. En secreta i invisible transformació total.

El sistema, però, ha reaccionat. A l’eclosió de les erugues respongué amb una allau de depredadors. El més notori, l’escarabat lluent (Calosoma sicophanta), que persegueix erugues i ataca crisàlides en febril activitat. Més discretament, xinxes assassines i vespes paràsites també fan la seva feina. Com mallerengues, puputs i altres ocells.

escarbat lluent

Els humans també hi han respost. El Departament d’Agricultura de la Generalitat, pressionat per associacions de propietaris forestals va encarregar la ruixada amb Bacillus thuringensis, un bacteri paràsit dels insectes, en una varietat específica per a lepidòpters, des d’helicòpter i avioneta. Alarmats els científics i ambientalistes pel fet que aquest bacil no distingeix entre diferents espècies d’erugues –les mata totes- , van posar el crit al cel amb un manifest públic. Els propietaris respongueren amb un altre manifest.

El debat ha estat servit en un duel d’argumentacions, totes enraonades i que haurien de concretar-se en una determinació de mal prendre.

Al juliol, les arnes (papallones nocturnes), sorgiran de la crisàlide i faran els vols nupcials. Blanques les femelles. Bruns i més petits els mascles.  Faran la posta en la seva estructura escumosa groguenca i... fins l’any que ve!

P1360240

Tot i que l’arbre rebrota i es refà, l’aturada mínima d’un mes deixa empremta al suro, l’anomenat vena-sec, que en minva qualitat i preu de venda. La sotragada econòmica per a qui en viu és forta. D’altra banda, la sotragada del tractament per a l’ecosistema també ho és. Com ho és la pròpia plaga: desapareix durant dos mesos el menjar i l’aixopluc per a moltes espècies d’invertebrats i vertebrats. Mentre, unes quantes espècies fan l’agost: l’escarabat lluent i altres depredadors i els carnívors que se’ls mengen. Un festival tròfic. Un parèntesi brutal per al paisatge. Un daltabaix econòmic per als propietaris forestals.

P1380029

En tot cas, una oportunitat d’or per a observar en directe un fenomen espectacular de la natura i les respostes biològiques en acció ben visible.

Aquest lepidòpter segueix unes pautes repetitives, en cicles d’explosió poblacional de 2-4 anys combinats amb períodes de  latència de diversos anys. El 2019 inicià un nou cicle explosiu que, enguany, s’ha vist intensificat i escampat.  La magnitud de l’actual episodi ha resultat excepcional per a tots els bosquerols consultats.

Les investigacions potser determinaran la seva relació amb el canvi global.

El passat 24 de maig es va celebrar el Dia Europeu dels Parcs, i des de l'Escola de Natura del Corredor hi hem participat conjuntament amb les biblioteques del Maresme del projecte "Parcs i biblioteques... naturalment!". La setmana passada es va fer una crida demanant fotografies de l'entorn natural i cultural més proper, i la veritat és que la participació ha superat les nostres expectatives!

Aquest recull d'imatges proporcionades per les moltíssimes persones participants l'hem plasmat en tres vídeos que difonen la biodiversitat, l'ocupació humana i el paisatge dels parcs de la Serralada de Marina, Serralada Litoral i del Montnegre i el Corredor.

Els vídeos s'han difós a les xarxes socials de les biblioteques i de la Xarxa de Parcs Naturals. Aquí en teniu els enllaços:

https://www.youtube.com/watch?v=_xVgiQkDlz4

https://www.youtube.com/watch?v=qBEWs4CjGCc

https://www.youtube.com/watch?v=aDFBmfPIatg

Dimarts, 21 abril 2020 09:47

Es desperten les erugues peludes del suro

Escrit per

Al Corredor i a tota la Serralada Litoral neixen les primeres erugues peludes del suro (Lymantria dispar). L'any passat, 2019, l'eruga peluda del suro va fer estralls entre suros i alzines arribant a defoliar 5000 ha de bosc. La quantitat d'erugues, a milions penjant de llurs fils, van arribar a sorprendre molta gent dels pobles de l'entorn. Les papallones, introduint-se per clivelles d'escorces, esquerdes de roques i finestres de les cases, van pondre una quantitat ingent d'ous, agrupats en els seus nius esponjosos groguencs. Ara comencen a nèixer. Serà una altre cop l'"any de les erugues peludes del suro", o l'ecosistema es reequilibrarà? Aquesta espècie és autòctona i les seves explosions demogràfiques són recurrents, tot i que gairebé ningú en recordava una com la de l'any passat. Una curiositat d'aquesta espècie és que les femelles, un cop sortides de la crisàl.lida no poden volar tot i el seu aspecte de papallona. A l'escorça del mateix arbre del qual s'han alimentat hi fan la posta i moren. Malgrat el confinament, seguirem amb l'ull posat sobre aquesta papallona.

 P1350892

Dimarts, 31 Març 2020 08:51

Recull de visors sobre el Temporal Glòria

Escrit per

Tot i que amb l'excepcional situació que estem vivint ja gairebé no ens en recordem, no hauríem d'oblidar el primer fet excepcional d'aquest 2020 tan malastruc, la borrasca Glòria! L'Institut Cartogràfic i Geogràfic de Catalunya posa a la nostra disposició una sèrie d'interessants visors sobre l'abans i el després del pas del temporal. Són realment interessants i haurien de ser d'estudi obligat pels gestors del territori, però també pels ciutadans de les comarques litorals.

TEMPORAL GLÒRIA

 

ACTUALITZACIÓ JUNY 2020!

Després de l'aturada obligatòria causada per l'epidèmia de COVID-19, reprenem amb moltes ganes, i amb les mesures sanitàries necessàries, les passejades guiades del Parc del Montnegre i el Corredor. Les passejades, guiades per experts coneixedors del territori de l'Escola de Natura del Corredor i col·laboradors propers, són de dificultat baixa o mitjana, tenen una durada d'entre 3 i 4 hores i permeten conèixer projectes de gestió i conservació que es porten a terme al parc, descobrir el patrimoni natural i cultural, i conèixer racons inèdits del parc. Són ideals per a tota la família!!

ÉS IMPORTANT TENIR EN COMPTE QUE DEGUT A L'ACTUAL SITUACIÓ ÉS OBLIGATORI INSCRIURE'S-HI, I QUE LES PASSEJADES ESTAN ESTRICTAMENT LIMITADES A 20 PARTICIPANTS.

Telèfons inscripcions: 937955405 / 937955228

E-mail inscripcions: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Si us voleu descarregar el programa cliqueu aquí!!

 

Dilluns, 03 Febrer 2020 08:36

Impacte del temporal Glòria al nostre territori

Escrit per

L'impacte de la borrasca Glòria convertida en intens temporal ha marcat el nostre territori, sobretot al litoral i a la conca hidrogràfica de la Tordera. Ha sigut un temporal violent però ni molt menys excepcional, ja que entra dins un període de retorn raonable. Però poc acostumats a viure al ritme dels embats de la natura ens capfiquem en tòrcer el seus dominis als nostres desitjos. Us oferim un article nostre aparegut a la revista local La Vall de Vallgorguina.

 

INCERTA GLÒRIA, TORDERADA RECORRENT

(Article de Joan Manel Riera, La Vall, Vallgorguina, febrer de 2020)

EROSIÓ

270 litres al Corredor; prop del doble al Montseny. Sots, torrents i rieres baixant aigua a cor que vols. Aigua que sortia de sota les pedres, que regalimava dels marges, que rajava a doll per mil i una fonts novelles o recuperades. Aigua que corria rostos avall, aixaragallant pendents, fent malbé camins i arrossegant materials i sedimentant-los en perdre força el riu, la riera o el torrent.

TRANSPORT

L'aigua baixà amb força per les rieres fent cap al riu que per uns dies ha deixat de ser riera: la Tordera. Unes i l'altre han recuperat les seves lleres d'inundació temporal. Aquelles que la desmemòria i els interessos fan oblidar en benefici d'usos diversos, a voltes crematístics i sovint inconvenients, sinó temeraris: aparcaments, camps d'esports, naus fabrils, potabilitzadores d'aigua o fins i tot habitatges. Estructures malmeses per mal col·locades.

Fins i tot la gent antiga cometia errors quan emplaçava les seves, d'infraestructures.
L'ermita gòtica de 1590 de Sant Cebrià de Fogars (La Selva) es troba en una giragonsa del riu, just quan rep les aigües de la riera de Santa Coloma. En el front d'atac del riu. La Torderada s'ha endut 5 metres del terraplè on està bastida l'església. Només 8 metres la separen de la futura i definitiva ensulsiada. Possible, sinó probable.

SEDIMENTACIÓ

El meandre d'Hostalric rebé l'embat de l'aigua i el sediment que fa ric el pla del Molí. Inundació, molesta i preocupant en primer terme, però proveïdora de fertilitat al llarg termini. Aigües avall, a la zona industrial de llevant del poble, el riu reprengué la impetuositat i desplaçà un munt d'autocaravanes. S'endugué palets i dipòsits d'aigua. Grans, de plàstic amb costelles metàl·liques, buits de dissolvents. Aquests, a centenars, aparegueren estesos al llarg de les platges de Malgrat i més a ponent. Junt amb canyes, arbres sencers arrencats riu amunt i un munt de materials diversos. Tot el litoral maresmenc restà ple.

La sobreeixida del riu a Palafolls i a Malgrat deixà, un cop retirades les aigües, grans esteses de conreus coberts de sediments. Excessius. La llengua sorrenca del riu ha guanyat al mar en una avançada del delta d'un centenar de metres. El de la Tordera, un delta que Glòria ha fet créixer (per poc temps), mentre al de l'Ebre li ha robat un bon tros. La diferència? L'Ebre té un munt d'embassaments, veritables trampes de sediments. La Tordera no en té cap.
Temporals com aquest són recurrents i pròpis del clima mediterrani. Amb el canvi climàtic, però, incrementaran la seva intensitat i freqüència. Mantindrem on son vies de tren, polígons industrials, equipaments i habitatges? Una part del nucli urbà de Vallgorguina es troba en la zona inundable del període de recurrència de 50 anys....

Pàgina 1 de 3